Wikitoria

Blog personal de Victòria Vives

Política II

victoria | 28 Setembre, 2007 22:51

Declaració de principis.-

Abans de fer cap comentari o anàlisi polític, faig aquesta introducció, crec que més per aclarir i ordenar les meves pròpies idees que per compartir-les amb vosaltres lectors, si es que existiu i passau per aquí. :-)) Disculpau la sinceritat.


 

El cas és que m'agrada la política, però especialment la política d'Estat. No ho agafeu com una cosa massa seriosa, tot i el que he dit abans. Quan dic que m'agrada la política d'Estat me referesc a la política de grans consensos, a la política que cristalitza canvis socials, a la política que fa de pont entre generacions. I que és la política que haurien de fer els nostres Caps d'Estat i també, naturalment, els aspirants a ser-ho.  (Ja veis per on vaig, eh?, però això ho comentaré un altre dia).

Ben mirat el que vaig estudiar a la Universitat no m'ha servit de gaire. No sé si com a tots. Però sí que m'ha permès seguir l'actualitat, al manco per a mi, amb un esperit crític sòlid i amb una certa distància dels fets noticiables. Potser ha arribat l'hora, perquè així m'ho demana el sentiment, d'apropar-me una mica més a la realitat política del nostre entorn. Tan mateix jo som una més i en la meva condició de ciutadana lliure (perquè me consider ciutadana lliure i no súbdita...) tenc l'obligació i el deure de ser vigilant amb la classe política que em representa perquè jo pugui continuar gaudint dels meus drets i llibertats i sobre tot per una certa responsabilitat envers les generacions que em venen al darrera.

La llibertat per a mi és el màxim dret que té una persona després del dret a la vida. I l'Estat en la meva opinió ha de garantir aquesta llibertat (o llibertats civils, o drets fonamentals...) però sense fer llarg. Sense voler protegir massa, sense allargar-se massa en les seves competències per tal de protegir i de igualar. L'Estat no hauria de fer per nosaltres res que nosaltres poguem fer per nosaltres mateixos sols o col·lectivament.

Pens també que la societat ha de ser un cos. Es a dir, que sigui un grup cohesionat, articulat, interrelacionat i viu, que s'administri per unes institucions democràtiques fruit de la relació contractual entre governants i governats. I m'inclin preferentment per un cos social actiu.

A mi me molesta que l'administració o l'Estat suplantin la iniciativa popular o vulguin impulsar canvis socials aliens a la pròpia societat (normalment amb uns costos desorbitats i una incidència mínima). Ja vos dic que som bastant reticent a l'intervencionisme del govern. Per ser breus: el govern com més definits tengui els límits millor. I en un Estat, com més clars i efectius siguin els sistemes de poder i contrapoder, millor també.  Tant si parlam de 40 milions de persones com de 4. Per aquest motiu defens que l'autogovern per sí mateix no és garantia de res. I m'agradaria que algú m'argumentàs el contrari. Amb tota la passió que volgueu però sense ofendre, que jo no pretenc faltar a ningú.

Tres camps consider essencials que han d'estar sota l'ordenació, tutela i responsabilitat públics: la seguretat, la sanitat, i l'educació. I també les infraestructures, clar. Si trobau que manca o falta alguna cosa ja m'ho direu. Estic disposta a actualitzar la llista si veig que teniu raó. Som conscient que els tres àmbits són potser massa poc però dóna una idea del meu talant. La administració, professional. I els carrecs polítics contats i dins uns límits.

Actualment l'Estat Espanyol es regeix per la Constitució del 1978, texte legal que confii en que algún dia serà corregit i millorat. Potser será coneguda com la Constitució de la Transició de 1978, i probablement ocuparà un lloc d'honor en les càtedres de dret constitucional, i inclòs en alguna monografia que parli de les constitucions de 1808, 1812, 1837, 1845, 1856, 1869, 1876, i finalment la de la II República, la de 1931.    Me sorpren aquest escàndol que fan alguns quan sospiten que la Constitució del 78 no  abarca la realitat en que ens trobam i tossudament volen adaptar la realitat al paper quan és al contrari.

Aquesta Carta Magna (de molt difícil revisió legal, casi impossible) haurà de incorporar les reformes necessàries que ajustin la lletra a la realitat de la pluralitat política i nacional del país. També, haurà d'adaptar-se a la confluència europea, eliminar les discriminacions de sexe en la succeció de la Corona i finalment en un futur a llarg plaç (no sé si jo ho veuré) donar pas a un altra forma política, diferent de la monarquía, més d'acord amb els principis d'igualtat, legalitat, etc. Aleshores la generació que tengui les regnes en aquest moment haurà de prendre la seves pròpies decisions.  Perquè també hem de reconèixer que tot, i amb u, no ho podem fer. No es ver?

Tot això ve "a cuento" perquè avui he llegit les notícies sobre el referéndum que vol convocar Ibarretxe pel 2008 i "sa monea" que ha tornat a agafar Mariano Rajoy. M'agradaria saber que pensau. Jo vos ho contaré demà, si puc.

Salutacions!! 

 

 

 

Comentaris

 

Re: Política II

Fabián | 29/09/2007, 08:57

Has titulado este escrito como "Declaració de Principis" y, al leerlo, ha habido algo que me ha extrañado; me refiero a un principio básico, fundamental, que sin él todo el resto pierde sentido. Y ese principio básico y fundamental que se encuentra en la primera línea de las constituciones, no lo has citado en tu escrito. Sin él todo el resto, lo del Estado, etc. queda sin base y, posiblemente sin sentido. Así que, para tomarlo con un mínimo de seriedad, a esta "Declaració de Principis" le falta el fundamental.

 

Re: Política II Declaració de principis

wikitoria | 29/09/2007, 09:42

Lo siento Fabián, debe de ser muy obvio pero no caigo. ?. Te escucho.

 

principis

wikitoria | 29/09/2007, 11:37

Ah!, segurament et refereixes a la Soberania Popular, el poder resideix en el poble. Tens raó, és important, però no pretenc donar cap lliçó a ningú, ans al contrari, escric per trobar el meu camí.
Gràcies de totes maneres per la correcció. Es un principi bàsic per a comprendre l'Estat, i la seva legitimitat.
Salutacions!!

 

Tan seriós com lloable

Manel | 06/10/2007, 01:26

Jo trobo el text molt equilibrat i coherent com a assaig de principis personal, cosa que molta gent ni es planteja fer. Només la voluntat i l'esforç de plasmar-ho en text ja mereix una lloança. Tanmateix, evoluciona i es modifica segons l'experiència personal.

Discrepar amb idees estructurades i flexibles és el millor que ens pot passar, en lloc de fer-ho amb prejudicis i idees rígides. Actualment això és molt escàs, donada la barreja de periodisme, opinió, militància política, viscertalitat, menyspreu i empobriment intel·lectual generalitzat al quart poder avui en dia.

L'opinió d'en Fabian la trobo desproporcionadament exigent donat el panorama que tenim, poc donat a matitzar i reflexionar fora de posicionaments polítics i ideològics. Suggerir que no és seriosa una reflexió d'aquesta densitat i equanimitat sobra, és com suspendre un alumne que ha fet un examen de 10, però no ha posat la data correcta (i apart, li hem de dir).

Entre altres coses, el pensament i el debat polític ha de ser positiu i constructiu, bastir ponts i intercanviar esmenes amb afany enriquidor. I el teu text, en el pitjor dels casos crearà una disconformitat saludable pels qui realment estiguin pel debat d'idees i no per militàncies.

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb