Wikitoria

Blog personal de Victòria Vives

Morir lliures abans que viure esclavitzats

victoria | 09 Octubre, 2007 22:25

Sé que el títol és un poc cridaner. Però realment sent aquesta afirmació i no és el primer cop que la defens públicament i per escrit. Fa anys vaig fer una editorial per la revista local Badia d'Alcúdia amb motiu del segrest i l'assassinat de Miguel Blanco.

El sentiment avui no és el mateix, però si assembla. En aquella ocasió vaig viure aquell crim com molts d'espanyols, amb indignació, repulsa i solidaritat entre els demòcrates.  A hores d'ara record aquell estat d'ànim perquè en uns dies he de viatjar a Bilbao.

Fa unes hores la televisió ens feia saber l'atemptat a Bilbao.

No és el primer. Tota la setmana ens arriben detalls de violència al carrer i aldarulls. Justament la setmana vinent he de viatjar a Bilbao. No es tracta res més que d'una simple sortida per vacances per visitar el Pais Basc Francès, i de pas fer un vol pel "Guguen" .

Però al comentari de "jo m'han fuit ses ganes d'anar per allà", no puc fer altre cosa que rebelar-me i pensar: "idò jo amb més motiu hi vull anar".

No permet que sigui l'agenda dels terroristes la que marqui la meva agenda. No estic disposada o posposar, suspendre o modificar mínimament les meves intencions per mor de mentalitats totalitàries i fascistes. I molt manco que afectin la meva vida quotidiana.

Moltes vegades he pensat en els regidors, (en tants de regidors i regidores bascs), ciutadans com nosaltres, pares, mares, estudiants, professionals, treballadors, gent del carrer,  que exergeixen un dret bàsic de representació democràtica. M'admira la seva valentia i el seu coratge quotidià.

Els imagin cada dia quan surten de casa, amb escolta (un altre ésser humà que es juga la vida per una altre vida que en representa moltes). Ambdós cada matí quan s'aixequen lliuren una batalla en defensa de la llibertat més bàsica: la de pensament, la d'expressió, la de moviment, reunió, la del dret de viure en pau... El seu dia a dia és un testimoni de defensa i dignificació de la activitat polític/a representativa.

Aquests regidors, tot i que no corresponen al meu País/Comunitat/Terra, també em representen a mi, perque com ells em sent lliure i vull seguir essent lliure (i si a més és possible "igual").

Per això al mig dels atacs dels violents no els puc deixar sols en la seva existència. D'alguna manera sent que modificar el meu viatge o les meves passes al Nord per "por" significa un pam de victòria pels amos/homes del terror. I no em dona la gana cedir ni un centímetre de la meva llibertat de pensament, d'expressió, de moviment, de reunió a aquests tirans absolutistes irracionals.

Potser si la vida dels meus fills estigués exposada directament, primaria el meu instint de protecció. Però puig que es tracta just de la meva persona no vull claudicar.

Hi tenc amics al Païs Basc. Hi he anat altres vegades i em sembla un gran poble i un gran païs. Una gent extraordinària. No es mereixen aquesta xacra. I sols poden fer-li front units i no defallint en l'exercici d'aquestes llibertats que tant ens està costant mantenir.

Salutacions!! 

Política | Següent | Anterior | Comentaris (0) | Retroenllaços (0)

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb